Explore the vast range of titles available.

Technology disruption, digitalization and media convergence have triggered a profound crisis in the television industry. In this context, quality is an essential strategic element for success, especially when consumers have learned through their experience with VOD, becoming more demanding and less loyal customers. Then, has the importance of quality signals changed with the emergence of new online alternatives? And the quality perception among viewers? Our research explores four production values (the host, content, the set, and technical quality) as TV program quality signals and their effect on the quality perception of entertainment programs of Spanish broadcasters. We compare two years: 2012 and 2016, a period during which the Spanish television market changed due to appearance of OTT services. Using t-tests and regression models, we establish that the importance of quality signals varied over this period, with content proving more important and the set less so in 2016 as compared with 2012. Additionally, in 2016, the results show that the quality perception of linear TV entertainment programs depended more on subjective elements such as liking and satisfaction than on objective elements, as it was in 2012. Finally, our findings are discussed, and some managerial implications and future research are suggested.

Some influential authors have hardly criticized the traditional marketing consumer-responses models because these approaches would be hypothetical. To test these consumer-responses models, we surveyed 539 Chilean post-millennials, asking them about their prime motivations at the time of clicking on digital ads on their mobile devices (phones, laptops, or personal computers). We displayed three possible outcomes/responses to respondents, based on the traditional marketing consumer-responses approaches: a) knowing about the characteristics of a product or service through an informative ad, b) feeling a pleasant sensation through an attractive ad, and c) making a rapid purchase through a temporary offer or price promotion, with expiration time. We asked subjects about how many times they bought something after receiving different digital advertising inputs. According to our results, respondents tended to click more on behavioural ads, designed to trigger a rapid purchase, than on informative or affective ones. Our regression analysis demonstrated that owning a smartphone increased significantly the number of times Gen Zers bought after being exposed to a digital ad.

This article investigates the relation between corporate governance and business ethics in the Asia-Pacific region. It draws on four examples of countries in the region (Australia, China, Singapore, and India), not because they are representative of certain regional characteristics, but as a means of reflecting on the diversity in this region. These countries display pronounced differences in terms of inter alia, historical development, cultural and social factors, legal system, corporate governance model, political system, and economic development. The complex interaction of all these considerations provides the context for corporate governance and business ethics in each of the countries. The article highlights different orientations to stakeholder management and integrity behavior in the boardroom and executives’ offices. Although globalization and financial market hegemony suggests a convergent model is theoretically desirable, this research suggests that the human capacity to protect diversity and enshrine regional and local interests seems likely to inhibit rapid change.

Purpose This study aims to investigate cultural intelligence (CQ) as an antecedent of adaptive selling behavior (ASB) and cultural distance and intrinsic motivation as moderators in this relationship. Design/methodology/approach This research builds on a survey to 310 US-based international sales executives (ISE) and multiple regression analysis to test the hypotheses. Findings The results show that CQ has a significant positive relationship with ASB, both as an aggregate construct and through its metacognitive, motivational and behavioral facets. Also, intrinsic motivation moderates such relationship, whereas cultural distance does not. Research limitations/implications The study includes only a sample of US-based international salespeople in the B2B context, which limits the generalizability of the findings to salespeople from other countries or other contexts. Practical implications The findings of this research suggest that supplier companies involved in international selling should consider the cultural intelligence of their salespeople for selection, training and coaching. Originality/value This study makes an important contribution to the literature on both ASB and CQ by expanding the knowledge on how to manage international salespeople effectively, considering the conditions under which CQ effects are expected and how these vary in this context.

El objetivo de este artículo es descubrir nuevos hábitos de consumo audiovisual, analizando cuáles son las pantallas preferidas por los internautas españoles para ver contenidos audiovisuales online. Además, se analiza el uso de las segundas pantallas, práctica muy extendida entre la audiencia. La principal fuente de información es un estudio de campo basado en dos encuestas online originales lanzadas en mayo de 2012 y en diciembre de 2016. La muestra se compone en ambos casos de 1.200 personas y es representativa de la población internauta en España (universo). Los resultados apuntan a que los patrones de consumo audiovisual están cambiando drásticamente, especialmente en el caso de los usuarios más jóvenes, cuya fidelidad y atención es incluso más difícil de atraer debido a sus prácticas disruptivas. En este sentido, la industria del entretenimiento atraviesa una etapa repleta de importantes incertidumbres y riesgos, aunque al mismo tiempo se vislumbran valiosas oportunidades.

Precise near-infrared radial velocimetry enables efficient detection and transit verification of low-mass extrasolar planets orbiting M-dwarf hosts, which are faint for visible-wavelength radial velocity surveys. The TripleSpec Exoplanet Discovery Instrument (TEDI) is the combination of a variable-delay Michelson interferometer and a medium-resolution ( R = 2700 R = 2700 ) near-infrared spectrograph on the Palomar 200 inch (5 m) Hale Telescope. We used TEDI to monitor GJ 699, a nearby mid-M dwarf, over 11 nights spread across 3 months. Analysis of 106 independent observations reveals a root-mean-squared precision of less than37 m s-1 37     m   s - 1 for 5 minutes of integration time. This performance is within a factor of 2 of our expected photon-limited precision. We further decompose the residuals into a33 m s-1 33     m   s - 1 white noise component and a15 m s-1 15     m   s - 1 systematic noise component, which we identify as being likely due to contamination by telluric absorption lines. With further development this technique holds promise for broad implementation on medium-resolution near-infrared spectrographs to search for low-mass exoplanets orbiting M dwarfs and to verify low-mass transit candidates.

La televisión vive una etapa de transformación sin precedentes debido a la naturaleza disruptiva de las innovaciones tecnológicas derivadas de la digitalización y la convergencia del medio con internet. De un modelo televisivo lineal se ha pasado a una televisión conectada, multipantalla, interactiva y personalizada, en la que se han modificado radicalmente los procesos de producción, comercialización y visionado de los contenidos audiovisuales. Estos procesos se han visto potenciados por la irrupción de los usuarios mileniales, el público joven adulto, para quienes estos cambios son naturales. El presente artículo analiza el impacto sobre el sector televisivo de los cambios en los hábitos de visionado generados por este grupo. Para ello, además de realizar una revisión bibliográfica, se ha recurrido a la encuesta como herramienta metodológica principal para conocer los nuevos hábitos de visionado. De este modo, se ha aplicado un cuestionario en línea a un panel de consumidores representativo de la población internauta española con edades comprendidas entre los 18 y los 35 años (mileniales), del que se ha obtenido una alta tasa de respuesta —cercana al 60 %, porcentaje correspondiente a 518 encuestados—, con un error muestral del 3,1 % considerando una varianza máxima y un 95 % de confianza. Se concluye que la competencia de las plataformas audiovisuales en línea disminuye el tiempo dedicado al consumo televisivo convencional, especialmente entre los sectores más jóvenes de la población, y que esto ha obligado a los operadores de televisión tradicionales a renovar su modelo y a apostar por nuevas estrategias y contenidos que cambian sustancialmente su propia identidad.

La televisió viu una etapa de transformació sense precedents a causa de la naturalesa disruptiva de les innovacions tecnològiques derivades de la digitalització i la convergència del mitjà amb internet. D’un model televisiu lineal s’ha passat a una televisió connectada, multipantalla, interactiva i personalitzada, en la qual s’han modificat radicalment els processos de producció, comercialització i visionament dels continguts audiovisuals. Aquests processos s’han vist potenciats per la irrupció dels usuaris mil·lennistes, el públic jove adult, per als quals aquests canvis són naturals. Aquest article analitza l’impacte sobre el sector televisiu dels canvis en els hàbits de visionament generats per aquest grup. Per fer-ho, a més de realitzar una revisió bibliogràfica, s’ha recorregut a l’enquesta com a eina metodològica principal per conèixer els nous hàbits de visionament. Així, s’ha aplicat un qüestionari en línia a un panel de consumidors representatiu de la població internauta espanyola amb edats compreses entre els 18 i els 35 anys (mil·lennistes), del qual s’ha obtingut una alta taxa de resposta —propera al 60 %, percentatge corresponent a 518 enquestats—, amb un error mostral del 3,1 % considerant una variància màxima i un 95 % de confiança. Es conclou que la competència de les plataformes audiovisuals en línia disminueix el temps dedicat al consum televisiu convencional, especialment entre els sectors més joves de la població, i que això ha obligat els operadors de televisió tradicionals a renovar el seu model i a apostar per noves estratègies i continguts que canvien substancialment la seva pròpia identitat.

La televisió viu una etapa de transformació sense precedents a causa de la naturalesa disruptiva de les innovacions tecnològiques derivades de la digitalització i la convergència del mitjà amb internet. D’un model televisiu lineal s’ha passat a una televisió connectada, multipantalla, interactiva i personalitzada, en la qual s’han modificat radicalment els processos de producció, comercialització i visionament dels continguts audiovisuals.Aquests processos s’han vist potenciats per la irrupció dels usuaris mil·lennistes, el públic jove adult, per als quals aquests canvis són naturals. Aquest article analitza l’impacte sobre el sector televisiu dels canvis en els hàbits de visionament generats per aquest grup. Per fer-ho, a més de realitzar una revisió bibliogràfica, s’ha recorregut a l’enquesta com a eina metodològica principal per conèixer els nous hàbits de visionament. Així, s’ha aplicat un qüestionari en línia a un panel de consumidors representatiu de la població internauta espanyola amb edats compreses entre els 18 i els 35 anys (mil·lennistes), del qual s’ha obtingut una alta taxa de resposta —propera al 60 %, percentatge corresponent a 518 enquestats—, amb un error mostral del 3,1 % considerant una variància màxima i un 95 % de confiança. Es conclou que la competència de les plataformes audiovisuals en línia disminueix el temps dedicat al consum televisiu convencional, especialment entre els sectors més joves de la població, i que això ha obligat els operadors de televisió tradicionals a renovar el seu model i a apostar per noves estratègies i continguts que canvien substancialment la seva pròpia identitat.