Explore the vast range of titles available.

Hom sap que, passada l'època de la seva brillantor, la poesia trobadoresca va refugiar-se en els concursos que la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa va celebrar a la gran ciutat llenguadociana a partir de 1324. Les festes van tenir un ample ressò a la nostra banda del Pirineu: diversos catalans hi acudiren, i alguns obtingueren les violes i englantines d'or i argent ofertes en premi. Una bona part de les obres de preceptiva poètica que sorgiren al voltant dels certàmens-més o menys derivades totes del tractat oficial, les Leys d'Amors de Guilhem Molinier-foren dedicades a personatges catalans: a Dalmau de Rocabertí, el Compendi del rossellonès Joan de Castellnou (ca. 1340-1350), i a l'infant Pere, fill de Jaume II, el Doctrinal de Ramon de Cornet (1324) i la Glossa amb què el dit Joan de Castellnou volgué corregir i aclarir aquesta darrera obra.

In the introduction to La Lengua poética de Góngora, Dámaso Alonso devotes 18 extremely interesting pages to the analysis of this poem. He shews clearly that it is a work of considerable intricacy, that it foreshadows the later culto poems and that such words as \"naturalidad\" cannot be used to describe it. In the following pages I want to approach this poem in a slightly different way, to see what it is in itself and to attempt an appreciation.