Explore the vast range of titles available.

Artificial Intelligence (AI) has been part of every citizen's life for several years. Still, the emergence of generative AI (GenAI), accessible to all, has raised discussions about the ethical issues they raise, particularly in education. GenAI tools generate content according to user requests, but are students using these tools ethically and safely? Can teachers guide students in this use and use these tools in their teaching activities? This paper argues that teacher professional development (TPD) is an essential key trigger in adopting these emerging technologies. The paper will present an integrative literature review that discusses the components of TPD that may empower teachers to guide their students towards the ethical and safe use of GenAI. According to the literature review, one key component of TPD should be AI literacy, which involves understanding AI, its capabilities and limitations, and its potential benefits and drawbacks in education. Another essential component is hands-on activities that engage teachers, their peers, and students in actively using these tools during the training process. The paper will discuss the advantages of working with GenAI tools and designing lesson plans to implement them critically in the classroom.

Actualment estem davant d'un moment històric en què les pràctiques educatives es transformen mitjançant la tecnologia. En aquest escenari, les institucions d'educació superior tenen una gran responsabilitat envers la Competència Digital del Professor Universitari (DCUP). L'objectiu principal de l'estudi és contribuir a la millora de l'autoreflexió del DCUP. Per tant, es defineix una eina d'autoavaluació anomenada Aurora, basada en el model del Marc Europeu per a la Competència Digital dels Educadors (DigCompEdu). Posteriorment, s'aplica l'eina i s'analitzen els resultats. La metodologia utilitzada és quantitativa mitjançant una enquesta en línia. La mostra estava formada per 154 professors universitaris de la Universitat de Deusto (UD). D'una banda, mitjançant l'anàlisi descriptiva es destaca que el qüestionari Aurora és una eina objectiva per mesurar l'autoreflexió del DCUP. D'altra banda, a través de l'anàlisi inferencial es subratlla que es troben diferències significatives en les dades demogràfiques de categoria professional i edat. També es subratlla que hi ha diferències significatives en les correlacions. Aquests resultats mostren que cal crear un qüestionari que mesuri totes les competències del model DigCompEdu per tenir en compte el model DigCompEdu.PRAULES CLAU: Tecnoestrès; suposada utilitat; actituds cap a la tecnologia portàtil; intencions contínues de fer servir tecnologia mòbil; professors de ciència en formació; professors de tecnologia; professors de matemàtiques We are currently facing a historical moment in which educational practices are being transformed using technology. In this scenario, higher education institutions have a great responsibility towards the Digital Competence of University Professor (DCUP). The main objective of the study is to contribute to the improvement of the self-reflection of the DCUP. Therefore, a self-assessment tool called Aurora, based on the European Framework for the Digital Competence of Educators (DigCompEdu) model, is defined. Subsequently, the tool is applied, and the results are analysed. The methodology used is quantitative by means of an online survey. The sample consisted of 154 university professors from the University of Deusto (UD). On the one hand, through descriptive analysis it is highlighted that the Aurora questionnaire is an objective tool to measure the self-reflection of the DCUP. On the other hand, through the inferential analysis it is underlined that significant differences are found in the demographic data of professional category and age. It is also stressed that there are significant differences in the correlations. These results show that it is necessary to create a questionnaire that measures all the competences of the DigCompEdu model to be considering the DigCompEdu model. Actualmente estamos ante un momento histórico en el que las prácticas educativas se transforman mediante la tecnología. En este escenario, las instituciones de educación superior tienen una gran responsabilidad por la Competencia Digital del Profesor Universitario (DCUP). El objetivo principal del estudio es contribuir a la mejora de la autorreflexión del DCUP. Por tanto, se define una herramienta de autoevaluación llamada Aurora, basada en el modelo del Marco Europeo para la Competencia Digital de los Educadores (DigCompEdu). Posteriormente, se aplica la herramienta y se analizan los resultados. La metodología utilizada es cuantitativa mediante una encuesta online. La muestra estaba formada por 154 profesores universitarios de la Universidad de Deusto (UD). Por un lado, mediante el análisis descriptivo se destaca que el cuestionario Aurora es una herramienta objetiva para medir la autorreflexión del DCUP. Por otra parte, a través del análisis inferencial se subraya que se encuentran diferencias significativas en los datos demográficos de categoría profesional y edad. También se subraya que existen diferencias significativas en las correlaciones. Estos resultados muestran que es necesario crear un cuestionario que mida todas las competencias del modelo DigCompEdu para tener en cuenta el modelo DigCompEdu.

Aquesta investigació va descobrir que el lideratge estratègic de qualitat millora l'exercici docent a la universitat com a servei públic. Els aspectes estratègics del lideratge han afectat el desenvolupament del professorat. Aquesta investigació utilitza el disseny de mètodes mixtos i ha estat desenvolupada per a un model de qualitat a la Universitat de Mataram amb un estudi de cas qualitatiu. Aquesta investigació va descobrir que el lideratge estratègic de qualitat té una contribució efectiva per millorar l'exercici del programa de professors, degans i caps d'estudis a la Universitat de Mataram. El lideratge estratègic de qualitat té més contribucions per millorar els professors i el personal educatiu del programa d'estudis. L'element de lideratge del professorat, és a dir, el degà i el director d'un programa d'estudis, contribueix considerablement a millorar l'acompliment de la institució que dirigeix. El degà de la facultat ha de poder planificar bé els programes educatius i de recerca; això es veu en la planificació, coordinació, seguiment i avaluació de cada unitat organitzativa dins de la Universitat de Mataram. A més, el director del programa d'estudis també ha de poder transformar els programes destudis superiors, com els programes d'estudis de doctorat i els programes d'estudis de doctorat a la Universitat de Mataram. This research found the strategic leadership of quality for improving lecture performance at the university as a public service. Leadership strategic aspects have affected the lecture performance. This research uses mix methods design. This research has been developed by strategic leadership for a quality model at the University of Mataram with qualitative case study. This research found strategy leadership of quality has an effective contribution to improving the lecture, dean, and head of study’s program performance at the University of Mataram, The strategy leadership for quality has more contributions to improve the lectures and education staff of study program. The faculty leadership element, namely the dean and head of a study program, has a considerable contribution to improving the performance of the institution he leads. The dean of the faculty must be able to plan educational and research programs well, this is seen from the planning, coordination, monitoring, and evaluation of each organizational unit within the University of Mataram. Furthermore, the head of the study program must also be able to transform superior study programs, such as doctoral study programs, and doctoral study programs at the University of Mataram. Esta investigación encontró el liderazgo estratégico de calidad para mejorar el desempeño docente en la universidad como servicio público. Los aspectos estratégicos del liderazgo han afectado el desempeño del profesorado. Esta investigación utiliza el diseño de métodos mixtos y ha sido desarrollada para un modelo de calidad en la Universidad de Mataram con un estudio de caso cualitativo. Esta investigación encontró que el liderazgo estratégico de calidad tiene una contribución efectiva para mejorar el desempeño del programa de profesores, decanos y jefes de estudios en la Universidad de Mataram. El liderazgo estratégico de calidad tiene más contribuciones para mejorar los profesores y el personal educativo del programa de estudios. El elemento de liderazgo del profesorado, es decir, el decano y el director de un programa de estudios, contribuye considerablemente a mejorar el desempeño de la institución que dirige. El decano de la facultad debe poder planificar bien los programas educativos y de investigación, esto se ve en la planificación, coordinación, seguimiento y evaluación de cada unidad organizativa dentro de la Universidad de Mataram. Además, el director del programa de estudios también debe poder transformar los programas de estudios superiores, como los programas de estudios de doctorado y los programas de estudios de doctorado en la Universidad de Mataram.

La Intel·ligència Artificial (IA) forma part de la vida de tots els ciutadans des de fa diversos anys. Tot i així, l'aparició de la IA generativa (GenAI), accessible per a tothom, ha suscitat debats sobre les qüestions ètiques que plantegen, especialment en l'educació. Les eines de GenAI generen contingut d'acord amb les sol·licituds dels usuaris, però els estudiants fan servir aquestes eines de manera ètica i segura? Poden els professors orientar els alumnes en aquest ús i utilitzar aquestes eines en les seves activitats docents? En aquest article s'argumenta que el desenvolupament professional docent (DPT) és un desencadenant clau essencial en l'adopció d'aquestes tecnologies emergents. L'article presentarà una revisió integradora de la literatura que analitza els components de la TPD que poden empoderar els docents per guiar els seus estudiants cap a l'ús ètic i segur de la GenAI. D' acord amb la revisió de la literatura, un component clau de la TPD hauria de ser l' alfabetització en IA, que implica comprendre la IA, les seves capacitats, les seves limitacions i els seus possibles beneficis i inconvenients en l' educació. Realitzar activitats pràctiques que involucrin els mestres i els estudiants, també és un component essencial en l' ús actiu d' aquestes eines durant el procés de capacitació. El document determinarà els avantatges de treballar amb eines de GenAI i dissenyarà plans/projectes/esquemes de lliçons per implementar-los críticament a l'aula. Artificial Intelligence (AI) has been part of every citizen's life for several years. Still, the emergence of generative AI (GenAI), accessible to all, has raised discussions about the ethical issues they raise, particularly in education. GenAI tools generate content according to user requests, but are students using these tools ethically and safely? Can teachers guide students in this use and use these tools in their teaching activities? This paper argues that teacher professional development (TPD) is an essential key trigger in adopting these emerging technologies. The paper will present an integrative literature review that discusses the components of TPD that may empower teachers to guide their students towards the ethical and safe use of GenAI. According to the literature review, one key component of TPD should be AI literacy, which involves understanding AI, its capabilities and limitations, and its potential benefits and drawbacks in education. Another essential component is hands-on activities that engage teachers, their peers, and students in actively using these tools during the training process. The paper will discuss the advantages of working with GenAI tools and designing lesson plans to implement them critically in the classroom. La Inteligencia Artificial (IA) forma parte de la vida de todos los ciudadanos desde hace varios años. Aun así, la aparición de la IA generativa (GenAI), accesible para todos, ha suscitado debates sobre las cuestiones éticas que plantean, especialmente en la educación. Las herramientas de GenAI generan contenido de acuerdo con las solicitudes de los usuarios, pero ¿los estudiantes usan estas herramientas de manera ética y segura? ¿Pueden los profesores orientar a los alumnos en este uso y utilizar estas herramientas en sus actividades docentes? En este artículo se argumenta que el desarrollo profesional docente (DPT) es un desencadenante clave esencial en la adopción de estas tecnologías emergentes. El artículo presentará una revisión integradora de la literatura que analiza los componentes de la TPD que pueden empoderar a los docentes para guiar a sus estudiantes hacia el uso ético y seguro de la GenAI. De acuerdo con la revisión de la literatura, un componente clave de la TPD debería ser la alfabetización en IA, que implica comprender la IA, sus capacidades, sus limitaciones y sus posibles beneficios e inconvenientes en la educación. Realizar actividades prácticas que involucren a los maestros y a los estudiantes, también es un componente esencial en el uso activo de estas herramientas durante el proceso de capacitación. El documento determinará las ventajas de trabajar con herramientas de GenAI y diseñará planes/proyectos/esquemas de lecciones para implementarlos críticamente en el aula.

We are currently facing a historical moment in which educational practices are being transformed using technology. In this scenario, higher education institutions have a great responsibility towards the Digital Competence of University Professor (DCUP). The main objective of the study is to contribute to the improvement of the self-reflection of the DCUP. Therefore, a self-assessment tool called Aurora, based on the European Framework for the Digital Competence of Educators (DigCompEdu) model, is defined. Subsequently, the tool is applied, and the results are analysed. The methodology used is quantitative by means of an online survey. The sample consisted of 154 university professors from the University of Deusto (UD). On the one hand, through descriptive analysis it is highlighted that the Aurora questionnaire is an objective tool to measure the self-reflection of the DCUP. On the other hand, through the inferential analysis it is underlined that significant differences are found in the demographic data of professional category and age. It is also stressed that there are significant differences in the correlations. These results show that it is necessary to create a questionnaire that measures all the competences of the DigCompEdu model to be considering the DigCompEdu model.

This research found the strategic leadership of quality for improving lecture performance at the university as a public service. Leadership strategic aspects have affected the lecture performance. This research uses mix methods design. This research has been developed by strategic leadership for a quality model at the University of Mataram with qualitative case study. This research found strategy leadership of quality has an effective contribution to improving the lecture, dean, and head of study’s program performance at the University of Mataram, The strategy leadership for quality has more contributions to improve the lectures and education staff of study program. The faculty leadership element, namely the dean and head of a study program, has a considerable contribution to improving the performance of the institution he leads. The dean of the faculty must be able to plan educational and research programs well, this is seen from the planning, coordination, monitoring, and evaluation of each organizational unit within the University of Mataram. Furthermore, the head of the study program must also be able to transform superior study programs, such as doctoral study programs, and doctoral study programs at the University of Mataram.

Mobile technologies have increasingly been used in education for enhancing teaching and learning among students. The authors reviewed qualitative studies that focused on approaches towards transforming initial teacher education programs with mobile technologies. With the use of meta-ethnography approach, we compared, contrasted and interpreted the synthesis of qualitative evidences across numerous studies. This review analyzed 13 eligible studies from Web of Science conducted in different countries from 2012 to 2022. The findings were divided into three sections: (1) theme related to conceptions about the use of mobile technologies at micro-level (e.g., perceptions and affordances), (2) themes related to institutional approaches at the meso-level (e.g., professional training, technical supports, motivating and collaborative environment) and (3) theme related to policies and financial supports at the macro-level. Based to these findings, the model for transforming initial teacher education programs with mobile technologies was developed. By intensive discussions of the results, feasible conclusions were derived and future directions for further research on mobile technologies were provided.

L'ús de la gamificació a la pràctica docent pot ser molt eficaç si els docents comprenen la seva aplicació. Reconeixent la confusió potencial que envolta els enfocaments teòrics de la gamificació, aquest article analitza un exemple específic de gamificació utilitzant eines TIC/TRIC per a estudiants de màster en línia. S'hi detallen els passos de disseny, que abasten fonaments teòrics, eines en línia, elements narratius i enllaços pràctics a l'experiència de gamificació. Aquest estudi investiga l'impacte de la gamificació en la participació i la satisfacció dels estudiants en un entorn d'aula virtual. Un total de 116 participants van completar un qüestionari adaptat de GAMEFULQUEST (Högberg et al., 2019) per avaluar les seves experiències després de participar en una sèrie de desafiaments gamificats. El qüestionari, traduït i validat per a estudiants de parla hispana, va avaluar set dimensions de la gamificació: Assoliment, Desafiament, Competència, Guiat, Immersió, Diversió i Experiència Social. Els resultats van indicar alts nivells de satisfacció, especialment en Diversió (M=5.84) i Assoliment (M=5.83), cosa que suggereix que els estudiants valoraven tant la diversió com la sensació d'èxit derivada de les tasques. Tot i que la satisfacció va ser generalment alta en totes les dimensions, la dimensió d'experiència social va rebre una qualificació més baixa (M=5.01), cosa que destaca una oportunitat per millorar les connexions socials entre els estudiants. Aquestes troballes subratllen el potencial transformador de la gamificació per augmentar la motivació i el compromís, especialment a l'educació superior. L'estudi emfatitza la importància d'alinear les experiències gamificades amb les necessitats dels estudiants i incorporar-hi elements que fomentin la interacció i el compromís narratiu. També es recomana fer investigacions addicionals per explorar els efectes a llarg termini de la gamificació en els resultats d'aprenentatge i per identificar les millors pràctiques per implementar-les en diversos contextos educatius. Using gamification in teaching practice can be highly effective if educators understand its application. Recognising potential confusion surrounding theoretical approaches to gamification, this paper analyses a specific example of gamification using ICT/ICRT tools for online master’s degree students. It details the design steps, encompassing theoretical foundations, online tools, narrative elements, and practical links to the gamification experience. This study investigates the impact of gamification on student engagement and satisfaction in a virtual classroom setting. A total of 116 participants completed a questionnaire adapted from GAMEFULQUEST (Högberg et al., 2019) to assess their experiences after engaging in a series of gamified challenges. The questionnaire, translated and validated for Spanish-speaking students, evaluated seven dimensions of gamification: Accomplishment, Challenge, Competition, Guided, Immersion, Playfulness, and Social Experience. Results indicated high levels of satisfaction, particularly in Playfulness (M=5.84) and Accomplishment (M=5.83), suggesting students valued both the enjoyment and sense of achievement derived from the tasks. Although satisfaction was generally high across all dimensions, the Social Experience dimension received a lower rating (M=5.01), highlighting an opportunity to enhance social connections among students. These findings underscore gamification's transformative potential in boosting motivation and engagement, especially in higher education. The study emphasises the importance of aligning gamified experiences with students' needs and incorporating elements that foster interaction and narrative engagement. It also recommends further research to explore the long-term effects of gamification on learning outcomes and to identify best practices for its implementation in diverse educational settings. El uso de la gamificación en la práctica docente puede ser muy eficaz si los docentes comprenden su aplicación. Reconociendo la confusión potencial que rodea los enfoques teóricos de la gamificación, este artículo analiza un ejemplo específico de gamificación utilizando herramientas TIC/TRIC para estudiantes de máster online. Se detallan los pasos de diseño, que abarcan fundamentos teóricos, herramientas en línea, elementos narrativos y enlaces prácticos a la experiencia de gamificación. Este estudio investiga el impacto de la gamificación en la participación y satisfacción de los estudiantes en un entorno de aula virtual. Un total de 116 participantes completaron un cuestionario adaptado de GAMEFULQUEST (Högberg et al., 2019) para evaluar sus experiencias tras participar en una serie de desafíos gamificados. El cuestionario, traducido y validado para estudiantes de habla hispana, evaluó siete dimensiones de la gamificación: Logro, Desafío, Competencia, Guiado, Inmersión, Diversión y Experiencia Social. Los resultados indicaron altos niveles de satisfacción, especialmente en Diversión (M=5.84) y Logro (M=5.83), lo que sugiere que los estudiantes valoraban tanto la diversión como la sensación de logro derivada de las tareas. Aunque la satisfacción fue generalmente alta en todas las dimensiones, la dimensión de Experiencia Social recibió una calificación más baja (M=5.01), lo que destaca una oportunidad para mejorar las conexiones sociales entre los estudiantes. Estos hallazgos subrayan el potencial transformador de la gamificación para aumentar la motivación y el compromiso, especialmente en la educación superior. El estudio enfatiza la importancia de alinear las experiencias gamificadas con las necesidades de los estudiantes e incorporar elementos que fomenten la interacción y el compromiso narrativo. También se recomienda realizar investigaciones adicionales para explorar los efectos a largo plazo de la gamificación en los resultados de aprendizaje y para identificar las mejores prácticas para su implementación en diversos contextos educativos. nteresados en la gamificación algunas de las posibilidades y formatos para llevar a cabo sus propios diseños. Este documento incluye una descripción exhaustiva de los pasos seguidos en el diseño, incluyendo los fundamentos teóricos, las herramientas en línea, la narrativa y los enlaces reales a algunas partes de la gamificación. Los buenos resultados de la aplicación de esta gamificación en el aula apoyan su utilidad también en un entorno online.

Cette deuxième édition du cours d’analyse réelle est destinée aux étudiants préparant l’agrégation externe de Mathématiques et aux enseignants préparant l’agrégation interne. Cette nouvelle édition revue et corrigée est augmentée de quatre chapitres : espaces métrique, espaces normés, espaces préhilbertiens et polynômes orthogonaux. Ce livre n’est pas organisé comme un cours suivant strictement les programmes des concours cités. Il est centré sur des notions fondamentales tant pour la préparation à l’écrit que pour la préparation à l’oral. C’est un ouvrage de synthèse où les chapitres sont rédigés de manière relativement indépendante avec pour lignes directrices : — approfondir les notions de base ; — privilégier les applications à d’autres domaines des mathématiques ; — bien analyser les hypothèses des théorèmes en proposant de nombreux contre-exemples ; — élargir le champs des connaissances du lecteur. C’est ce travail de synthèse et d’approfondissement que l’on demande de réaliser dans l’élaboration d’une leçon d’oral d’Agrégation. Chaque chapitre se termine par une série d’exercices tous corrigés en détails et constituant un bon entraînement pour les épreuves écrites.

Second Round és un Projecte d’Innovació Docent Consolidat basat en el foment de l’educació artística a Secundària. Durant el curs 2021-2022 ens hem centrat en qüestions com el disseny i el respecte al planeta, a través dels ODS, apostant per un disseny sostenible. Durant la celebració de València WDC World Design Capital el 2022 resulta fonamental col·laborar amb els centres de secundària. Entre els resultats destaquem la implementació de l’educació en disseny a la formació inicial de docents, així com el desenvolupament de competències relacionades amb la pràctica del disseny.