Explore the vast range of titles available.

A cumulative rhyme in the style of \"The House That Jack Built\" describes the traditions connected to a family's celebration of the Passover seder.

This title is part of UC Press's Voices Revived program, which commemorates University of California Press's mission to seek out and cultivate the brightest minds and give them voice, reach, and impact. Drawing on a backlist dating to 1893, Voices Revived makes high-quality, peer-reviewed scholarship accessible once again using print-on-demand technology. This title was originally published in 1984.

L'article explora la representació dels jueus i les jueves en l'art jueu medieval de la Corona d'Aragó, amb un focus especial en les hagadot il.luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l'època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l'altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres. L'objectiu principal de l'article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l'article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l'àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d'ús particular i familiar.

Koren Publishers is proud to announce the publication of the world's first Passover Haggadah Graphic Novel, conceived and written by acclaimed Batman comics creator and Jewish cartoonist Jordan B. Gorf Gorfinkel, and illustrated in gorgeous color by Israeli artist Erez Zadok. The Passover Haggadah Graphic Novel integrates a brand-new, modern translation into sophisticated and super-fun sequential art that brings the epic story to life. The result of extensive historical and linguistic research, every gorgeous panel imbues the classic narrative with renewed relevance and excitement. The graphic novel pages are presented alongside the unabridged, traditional Seder service text, in Hebrew and transliteration, and accompanied by how to instructional cartoons depicting all of the rituals, as celebrated every year for the last 4000 years in Jewish homes around the world. This historic publication will appeal to family members and guests of multiple generations and diverse backgrounds. After all, aspirational stories of heroes, liberation and hope are universal. And there s no more universal medium for telling heroic stories, one that bridges all cultures, faiths and languages, than the sequential art form of the graphic novel itself a Jewish innovation!

Nina Paley’s animated musical Seder-Masochism reimagines the story of the Exodus. To Paley, the Exodus is not the pinnacle of God’s relationship with Israel but the silencing of Goddess religion. Paley draws heavily on the work of some “goddess feminists” to argue that YHVH’s rise killed “the Goddess.” This article discusses how Seder-Masochism portrays goddess worship in the ancient world in general and ancient Israel and Judah in particular. Tamber-Rosenau explores how Paley’s filmic portrayals of goddesses interact with the current state of scholarship on ancient goddesses. She then shows how the film’s central thesis that God silenced and killed the Goddess connects with Paley’s antitransgender ideology.

The ritual feast known as the Seder on the eve of Passover is one of the most family-oriented Jewish holidays observed in Israel. Rich in symbolism and narrative, it invites a wide variety of discussions, study, and intergenerational mentoring and supervision. In this article I demonstrate how the Seder can serve as a representational performance that includes gender and sexual identities normally omitted from Jewish liturgy and society at large. A Reform community workshop in preparation for the Seder Night, exposes congregants to alternative versions of the traditional Haggadah text and introduces new ritual gestures that allow for the \"presencing\" of gay and heterosexual life-stories. Old patterns and family traditions are undermined; special additions are added to the Passover plate and the Haggadah itself. Thus, the narrative of national redemption is reconstructed as gender redemption, marking the Israeli Reform Jewish community as an egalitarian agency of contemporary conflict for gender equality.

Saturday Night Seder (SNS) was broadcast online on 11 April 2020 as a public celebration of Passover and as a benefit for the Centers for Disease Control and Prevention (CDC) Foundation. Part seder, part telethon, and part Broadway theatrical performance, SNS was the first online event to create a national Jewish communal gathering space in the context of coronavirus disease 2019 (COVID-19) and has since been viewed over 1.5 million times. This article examines SNS as a uniquely situated manifestation of COVID-19, and draws attention to the various affordances engendered by SNS for Jewish gathering, learning, and exchange. It draws upon interviews with members of the production team, featured participants, and expert informants, as well as viewer responses from Twitter and YouTube: a dataset that includes 2000 tweets and over 1800 YouTube comments. Collectively, these data suggest that cultural arts productions such as SNS have aiforded an expansive network of online Jewish conversations during COVID-19, and have invited a broad audience of Jews and non-Jews into dialogue over Jewish themes and content.

L’article explora la representació dels jueus i les jueves en l’art jueu medieval de la Corona d’Aragó, amb un focus especial en les hagadot il·luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l’època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l’altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres.L’objectiu principal de l’article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l’article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l’àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d’ús particular i familiar. This article examines how jews are depicted in medieval Jewish art from the Crown of Aragon, focusing specifically on the illuminated Haggadot of the 14th century. These works provide a key insight into how Jewish communities expressed their cultural, religious, and social identity. The imagery reflects both the artistic conventions of the time, designed to convey specific messages, and the roles these illustrations played within the manuscripts, as well as the intentions of the patrons who commissioned them.The article’s main objective is to analyze the ceremonial scenes depicted in the Haggadot, exploring the actions portrayed, the hierarchical roles, clothing, and physical characteristics of the figures. It also draws comparisons with imagery from the Christian tradition to highlight key similarities and differences. By doing so, the article aims to shed light on how members of Jewish communities were visually represented in manuscripts intended for private and family use. L’article explora la representació dels jueus i les jueves en l’art jueu medieval de la Corona d’Aragó, amb un focus especial en les hagadot il·luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l’època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l’altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres.L’objectiu principal de l’article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l’article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l’àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d’ús particular i familiar. L’article explora la representació dels jueus i les jueves en l’art jueu medieval de la Corona d’Aragó, amb un focus especial en les hagadot il·luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l’època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l’altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres.L’objectiu principal de l’article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l’article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l’àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d’ús particular i familiar. L’article explora la representació dels jueus i les jueves en l’art jueu medieval de la Corona d’Aragó, amb un focus especial en les hagadot il·luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l’època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l’altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres.L’objectiu principal de l’article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l’article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l’àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d’ús particular i familiar. L’article explora la representació dels jueus i les jueves en l’art jueu medieval de la Corona d’Aragó, amb un focus especial en les hagadot il·luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l’època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l’altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres.L’objectiu principal de l’article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l’article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l’àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d’ús particular i familiar.