Explore the vast range of titles available.

Prolonged grief disorder (PGD) has been added to the ICD-11 and DSM-5-TR. The Traumatic Grief Inventory-Self Report Plus (TGI-SR+) assesses self-rated PGD intensity as defined in ICD-11 and DSM-5-TR. The TGI-SR + is available in multiple languages, but has not been validated yet in Norwegian. The aim of this study was to evaluate the psychometric properties of the Norwegian TGI-SR + . Bereaved adults (  = 307) whose child or sibling died ≥6 months ago due to a sudden or violent loss completed the TGI-SR + and measures for posttraumatic stress, depression, and precursor PGD symptoms. We examined the factor structure and internal consistency of the ICD-11 and DSM-5-TR PGD items. Convergent validity and known-groups validity was evaluated. Probable PGD cases, pair-wise agreement between diagnostic scoring rules for both PGD criteria-sets, and cut-off scores were calculated. The 1-factor model for ICD-11 and DSM-5-TR PGD showed the best fit and demonstrated good internal consistency. Convergent validity was supported by strong associations between summed ICD-11 and DSM-5-TR PGD scores and summed posttraumatic stress, depression, and precursor prolonged grief scores. Known-groups validity was supported by PGD intensity being related to educational level and time since loss. The perfect pair-wise agreement was reached using the ICD-11 and DSM-5-TR PGD diagnostic scoring rules. The optimal cut-off score for detecting probable PGD cases, when summing all TGI-SR + items, was ≥73. The Norwegian TGI-SR + seems a valid and reliable instrument to assess ICD-11 and DSM-5-TR PGD intensity after losing a child or sibling under traumatic circumstances.

L’objectiu del present estudi va ser construir una eina d’observació en el waterpolo i valorar l’exhaustibilitat i mútua exclusivitat (E/ME), de les categories que formen cadascun dels criteris del sistema de categories, així com determinar la mida òptima de la mostra per a generalitzar el comportament observat, mitjançant una anàlisi de generalitzabilitat, amb sis partits femenins dels Jocs Olímpics de Londres 2012. L’eina observacional està constituïda per un sistema mixt de formats de camps i un sistema de categories E/ME validat. A més, els resultats mostren que el sistema de categories presenta unes dades d’ajust adequades (amb valors dels coeficients G absoluts i relatius pròxims a zero) i que la mostra va ser suficient per a generalitzar el comportament mostrat (coefi­cients G absoluts i relatius pròxims a un).

El següent estudi presenta una revisió de la literatura des de l’any 1980 fins a l’any 2011 que té com a objectius, trobar metodologies originals per a l’avaluació de la Potència Aeròbica en atletes amb tetraplegia, descriure els procediments metodològics utilitzats i presentar els possibles errors metodològics analitzats perquè altres recerques incideixin en el desenvolupament de protocols més fidedignes i adequats per a aquestapoblació. S’han consultat les bases de dades ScienceDirect, Scopus, Pubmed i Medlineutilitzant les paraules clau “Wheelchair Users”, “Spinal Cord Injury”, “Field Test”, “Validation” i “Peak Oxygen Consumption”. Després de l’anàlisi en profunditat dels manuscrits, van ser seleccionats 10 articles, tots d’autoria internacional. Es pot concloure que la utilització d’aquests recursos és una important àrea d’interès en el camp del rendiment paraesportiu, encara que es presenten algunes restriccions a causa dels tipus de discapacitat, la dificultat d’aconseguir mostres homogènies i la dificultat d’obtenir grups de mostra en nombres considerats suficients per a la realització de procediments estadístics. Malgrat l’evolució dels processos d’avaluació en l’àmbit paraesportiu, més estudis haurien de ser proposats perquè els protocols de camp es tornin més fidedignes i adequats per a aquesta població.

Introducció: La bioestadística és fonamental en la medicina basada en l’evidència. Per a un millor acompliment en l’aprenentatge d’aquesta matèria pensant en els futurs metges, és crucial l’anàlisi de l’autoeficàcia en estadística dels estudiants de Medicina durant la seva formació acadèmica. Objectiu: Dur a terme un estudi preliminar de traducció i validació d’una escala d’autoeficàcia en estadística en una mostra d’estudiants del grau de Medicina. Mètode: Estudi de validació de l’escala current statistics self-efficacy (CSSE) per mesurar l’autoeficàcia en estadística en una mostra de quaranta estudiants de primer curs del grau de Medicina a la Universitat de Saragossa. Resultats: L’anàlisi factorial confirmatòria va permetre verificar que el model unidimensional de la CSSE s’ajusta adequadament a les dades obtingudes en la nostra mostra d’estudiants de Medicina. Conclusions: Els resultats indiquen que l’instrument té unes propietats psicomètriques adequades que permeten avaluar l’autoeficàcia en estadística a estudiants universitaris espanyols que cursen el grau de Medicina. D’aquesta manera, l’escala es constitueix com una eina important per als plans de formació en Medicina, i se suggereix la seva utilització per a una millora en la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge d’aquest grau en particular. Introduction: Biostatistics is fundamental in evidence-based medicine. To help students learn this subject more effectively, it is crucial to assess their statistics self-efficacy. Objective: To carry out a preliminary study translating and validating a self-efficacy measure in statistics in a sample of students taking a bachelor’s degree in medicine. Method: Validation of the Current Statistics Self-Efficacy Scale (CSSE) to assess statistics self-efficacy in a sample of 40 first-year students taking the University of Zaragoza’s Bachelor’s Degree in Medicine. Results: The confirmatory factor analysis confirmed that the one-dimensional model of the CSSE adequately fits the data obtained in our sample of medical students. Conclusions: The results indicate that CSSE’s psychometric properties can be used to evaluate statistics self-efficacy in Spanish medical students and should therefore be considered an important tool for improving the quality of teaching and learning in medical degrees. Introducción: La bioestadística es fundamental en la medicina basada en la evidencia. Para un mayor desempeño en el aprendizaje de esta materia, pensando en los futuros médicos, es crucial el análisis de la autoeficacia en estadística del estudiante de Medicina durante su formación académica. Objetivo: Realizar un estudio preliminar de traducción y validación de una escala de autoeficacia en estadística en una muestra de estudiantes de Grado de Medicina. Método: Estudio de validación de la escala current statistics self-efficacy (CSSE) para medir la autoeficacia en estadística en una muestra de 40 estudiantes de primer curso del Grado en Medicina en la Universidad de Zaragoza. Resultados: El análisis factorial confirmatorio permitió verificar que el modelo unidimensional de la CSSE se ajusta adecuadamente a los datos obtenidos en nuestra muestra de estudiantes de Medicina. Conclusiones: Los resultados encontrados indican que el instrumento posee adecuadas propiedades psicométricas que permiten evaluar la autoeficacia en estadística en estudiantes universitarios españoles que cursan el Grado de Medicina. De esta manera, la escala se constituye como una herramienta importante para los planes de formación en medicina, sugiriéndose su utilización para una mejora en la calidad de la enseñanza y del aprendizaje de este Grado en particular.

Introducció. Les emocions tenen un paper fonamental en l’aprenentatge de llengües estrangeres, ja que els aprenents estan en procés d’adquirir no només una llengua, sinó també noves estructures de pensament i nous elements culturals. Mètode. En aquest estudi, setanta estudiants de Mongòlia i onze professors van respondre entrevistes semiestructurades. Les dades es van analitzar calculant els percentatges en les respostes segons el gènere dels estudiants. Per analitzar les respostes del professorat, es va aplicar una anàlisi narrativa. Resultats. Les dades suggereixen que els i les estudiants mostren emocions diferents durant l’adquisició d’un idioma estranger, segons si són nois o noies. Es va constatar que tots dos grups percebien els sentiments dels educadors similars a les seves pròpies emocions, i creien que un bon o mal professor podia alterar el seu èxit en l’aprenentatge. L’estudi mostra com els professors experimentaven diverses emocions positives, però el seu entusiasme disminuïa fàcilment quan els estudiants no els corresponien. Els professors percebien i entenien les emocions dels estudiants, però no sempre eren capaços de tenir-les en compte, o no hi estaven predisposats. Discussió i conclusió. Aquesta investigació revela que tant estudiants com professorat consideren que les emocions són fonamentals a l’aula. Les emocions positives sempre semblen estar condicionades pel comportament de l’altra part. No obstant això, la validació de les possibles emocions negatives es considera una gran eina motivadora capaç de transformar les actituds negatives en positives Introduction. Emotions experienced in the classroom significantly affect learners’ and educators’ motivation. In foreign language learning, emotions are of critical importance, since learners are acquiring not only a language but new structures of thinking and new cultural elements. Method. In this study, 70 Mongolian students and eleven teachers responded to questionnaires or interviews. The data from students were analysed by taking percentages of their responses by gender group, while narrative analysis was applied to the teachers’ responses. Results. The data suggest that male and female students display different emotions during foreign language acquisition. Both groups perceived educators’ feelings similarly to their own emotions. They stated that a good or bad teacher could alter their learning success. Teachers experienced a variety of positive emotions, but their enthusiasm readily decreased if students did not reciprocate. Teachers perceived and understood learners’ emotions, but were not always able or willing to take them into consideration. Discussion. The present study finds that both students and teachers consider emotions in the classroom and towards one another to be crucial. Positive emotions are always conditioned by the other party’s behaviour. Validation of (sometimes negative) emotions is regarded as a great motivational tool that can transform negative attitudes into positive ones. Introducción. Las emociones tienen un papel fundamental en el aprendizaje de lenguas extranjeras, ya que los estudiantes no solo están adquiriendo un idioma, sino también nuevas estructuras de pensamiento y nuevos elementos culturales. Método. En este estudio 70 estudiantes mongoles y once profesores respondieron a entrevistas semiestructuradas. Los datos se analizaron considerando porcentajes sobre las respuestas según el género de los estudiantes. Se aplicó un análisis narrativo para analizar las respuestas de los profesores. Resultados. Los datos sugieren que el estudiantado muestra emociones diferentes durante el proceso de adquisición de un idioma extranjero. Ambos géneros percibían los sentimientos de los educadores similares a sus propias emociones y declaraban que un profesor bueno o malo podría alterar su éxito en el aprendizaje. Los docentes experimentaban diversas emociones positivas, pero su entusiasmo disminuía fácilmente cuando los estudiantes no las correspondían. También percibían y entendían las emociones de los alumnos, pero no siempre eran capaces o estaban dispuestos a tenerlas en cuenta. Discusión y conclusión. Esta investigación revela que tanto los estudiantes como el profesorado consideran que las emociones son fundamentales en el aula y hacia las otras personas. Las emociones positivas siempre parecen estar condicionadas por el comportamiento de la otra parte. Sin embargo, la validación de las posibles emociones negativas se considera una gran herramienta motivadora capaz de transformar las actitudes negativas en positivas.

Les intervencions promotores d’habilitats parentals són efectives en el desenvolupament del benestar infantil i parental. A Espanya aquest tipus d’intervencions són freqüents però no existeixen instruments validats per mesurar les habilitats parentals que permetin avaluar-les. Aquest estudi presenta la validació d’un instrument per a la mesura d’habilitats parentals creat a partir d’un qüestionari de 43 ítems i sis dimensions utilitzat en el marc d’un programa d’educació parental a diversos territoris d’Espanya. S’ha recollit informació qualitativa de 44 professionals experts i dades quantitatives de 84 pares/mares participants d’un programa de suport parental. Aquest procés ha permès reduir i adaptar el qüestionari inicial a una nova versió amb 19 ítems, pilotada per 10 famílies i 12 professionals. Els resultats indiquen que la nova versió del qüestionari recull les dimensions bàsiques d’habilitats parentals, amb un llenguatge comprensible i mostra unes adequades propietats psicomètriques (α entre 0,71 a l’Subescala2 i 0,80 a l’Subescala5; tots els ítems tenen un pes r>0,40 en el primer factor; i la variància total per als factors extrets és superior al 50%). Interventions to promote parenting skills help to enhance children’s and parents’ wellbeing. In Spain, these kinds of interventions are common, but there are no validated parenting skills questionnaires to evaluate them. This study validates an instrument for measuring parental skills created from an original 43-item, six-dimension questionnaire used in the context of a parenting educational programme in different regions of Spain. To identify limitations and improvements, we collected qualitative data from 44 professionals, and quantitative data from 84 parents who attended the sessions of a parent training programme. This process allowed us to shorten and adapt the original questionnaire to create a new 19-item version that was tested on 12 professionals and 10 families. The results suggest that the final questionnaire contains the main parenting skills dimensions, uses understandable language, and has satisfactory psychometric properties (α between 0.71 on Subscale2 and 0.80 on Subscale5; items weigh r>0.40 on the first factor; and the total variance for the extracted factors >50%). Las intervenciones promotoras de habilidades parentales son efectivas en el desarrollo del bienestar infantil y parental. En España, este tipo de intervenciones son frecuentes, pero no existen instrumentos validados para medir las habilidades parentales que permitan evaluarlas. Este estudio presenta la validación de un instrumento para medir habilidades parentales creado a partir de un cuestionario de 43 ítems y 6 dimensiones y utilizado en el marco de un programa de educación parental en varios territorios de España. Se ha recogido información cualitativa de 44 profesionales expertos y datos cuantitativos de 84 padres/madres participantes de un programa de apoyo parental. Este proceso ha permitido reducir y adaptar el cuestionario inicial a una nueva versión con 19 ítems, pilotado por 10 familias y 12 profesionales. Los resultados indican que la nueva versión del cuestionario recoge las dimensiones básicas de habilidades parentales, con un lenguaje comprensible y muestra unas propiedades psicométricas adecuadas (α entre 0,71 en subescala 2 y 0,80 en subescala 5; todos los ítems tienen un peso r > 0,40 en el primer factor, y la variancia total para los factores extraídos es superior al 50 %).