Explore the vast range of titles available.

The purpose of this paper was to study the kinematic demands imposed on wildcard and regular players in addition to comparing the demand imposed on wildcards in different positional games (PG; 4v4 + 3, 5v5 + 3, 7v7 + 3 and 8v8 + 3). Kinematic demand was monitored using 10 Hz GPS devices. The study participants were 25 soccer players (20.5 ± 1.8 years, 178.4 ± 6.6 cm, 69.7 ± 6.1 kg) from the reserve squad of a Spanish 1st Division club during the 2015-2016 season. The variables analyzed were: distance covered per minute (m-min-1), high speed running (>19.8 km-h-1, m-min-1), sprinting (>25.2 km-h-1, m-min-1), the number of intense accelerations (>3 m-s2, n-min-1), the number of intense decelerations (<-3 m-s2, n-min-1), mean metabolic power (MP, W-kg-1) and high metabolic load distance (HMLD, >25.5 W-kg-1; m-min-1). The wildcard players in the PGs studied experienced some demands with differences ranging from possible to almost certain with respect to the regular players in all the PG studied. (d: -0.18 ± 0.27 to -2.49 ± 0.37). The results of this study indicate that players should be chosen with care for the wildcard role since the demands on them are lower with respect to regular players and vary depending on the PG performed.

El deporte de alta competición, en la búsqueda del éxito deportivo, tiene entre sus principales objetivos la victoria y la mejora de resultados. Las ciencias del deporte mantienen un esfuerzo continuado en relación con la aplicación de nuevas metodologías y sistemas de entrenamiento para mejorar y mantener el rendimiento de los y de las deportistas. Los deportes de equipo, caracterizados por competiciones que se mantienen durante largos periodos de tiempo y que someten al deportista a un estrés competitivo elevado, requieren metodologías adaptadas a su idiosincrasia. La metodología denominada entrenamiento estructurado se organiza en dos áreas de actuación, la coadyuvante y la optimizadora. Este artículo explica los fundamentos y las características principales del entrenamiento optimizador. Esta publicación forma parte de un grupo de tres artículos que explican las características fundamentales de la metodología del entrenamiento estructurado.

La professió de bomber representa, amb seguretat, un dels oficis de major demanda física del sector públic (Bahrke, 1982; Brownlie et al., 1985; Davis, Dotson, & Santa María, 1982; Gledhill & Jamnik, 1992a). Una inusual i significativa alta incidència d’accidents laborals i morts prematures fan que sigui considerada com una de les professions de risc (Bahrke, 1982; Baris et al., 2001; Barnard, Gardner, & Diaco, 1976; Cady, Bischoff, O‘Connell, Thomas, & Allan, 1979; Cady, Thomas, & Kawasky, 1985; Demers, Heyer, & Rosenstock, 1992; IAFF, 1979; Ma et al., 2005), per la qual cosa, s’estableix fins i tot, en les seves retribucions econòmiques un plus de perillositat com a compensació. Els sobreesforços, les postures forçades i la fatiga estan entre les tres primeres causes de risc d’accident d’aquest col·lectiu (Sanz, 2006), però quan s’han engegat programes per a la millora de la condició física i la prevenció de lesions, la incidència d’accidents laborals ha disminuït i el rendiment davant situacions simulades ha millorat (Adams et al., 1986; Cady et al., 1985; Cohen, 1998; Czwalia, Sykes, sd; Fowler, 1989; Mealey, 1979; Paffenbarger, 1988; Peterson, Dodd, Alvar, Rhea, & Favre, 2008; Puterbaugh & Lawer, 1983). Per tal de conèixer, els requeriments físics que comporta la feina dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, així com les variables determinants que afecten el seu rendiment, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i de Salvament, i el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), de Sant Cugat del Vallès, van promoure un seguit d’investigacions basades en tests de valoració fisicotècnica. La investigació a posat de relleu tant les capacitats físiques que implica la feina del bomber de la Generalitat, com l’exigència metabòlica, destacant el sobrepès com una de les variables que afecten més el seu rendiment. Depenent, doncs, la salut dels bombers, la seva seguretat i la de la pròpia població de la capacitat per resoldre cadascuna de les situacions a les quals s’han d’enfrontar, és essencial que les capacitats físiques del bomber s’adeqüin a les demandes reals del seu treball (Davis et al., 1982; Dotson, Santa María, Schuartz, & Davis, 1976; Gledhill & Jamnik, 1992).

La profesión de bombero representa, con seguridad, uno de los oficios de mayor demanda física del sector público (Bahrke, 1982; Brownlie et al., 1985; Davis, Dotson, & Santa María, 1982; Gledhill & Jamnik, 1992a). Una inusual y significativa alta incidencia de accidentes laborales y muertes prematuras hacen que sea considerada como una de las profesiones de riesgo (Bahrke, 1982; Baris et al., 2001; Barnard, Gardner, & Diaco, 1976; Cady, Bischoff, O'Connell, Thomas, & Allan, 1979; Cady, Thomas, & Kawasky, 1985; Demers, Heyer, & Rosenstock, 1992; IAFF, 1979; Ma et al., 2005), estableciéndose incluso en sus retribuciones económicas un plus de peligrosidad como compensación.

L’objectiu d’aquest treball va ser estudiar les demandes cinemàtiques imposades als jugadors comodins i regulars, a més de comparar la demanda imposada als comodins en diferents jocs de posició (JP; 4v4+3, 5v5+3, 7v7+3 i 8v8+3). La demanda cinemàtica va ser monitoritzada a través de dispositius GPS de 10 Hz. En l’estudi van participar 25 jugadors de futbol (20.5 ± 1.8 anys, 178.4 ± 6.6 cm, 69.7 ± 6.1 kg) pertanyents a l’equip filial d’un club de 1a divisió espanyola durant la temporada 2015-2016. Les variables analitzades van ser: distància recorreguda per minut (m · min–1), distància recorreguda a alta velocitat (>19.8 km · h–1, m · min–1), distància recorreguda en esprint (>25.2 km · h–1, m · min–1), el nombre d’acceleracions d’alta intensitat (>3 m · s2, n · min–1), el nombre de desacceleracions d’alta intensitat (<–3 m · s2, n · min–1), la potència metabòlica mitjana (PM, W · kg–1) i la distància recorreguda a alta potència metabòlica (DAPM, >25.5 W · kg–1; m · min–1). Els jugadors comodins durant els JP estudiats van experimentar unes demandes amb diferències des de possibles fins a gairebé certes respecte als jugadors regulars en tots els JP estudiats (d: –0.18 ± 0.27 a –2.49 ± 0.37). Els resultats d’aquest estudi indiquen que la selecció de jugadors per al rol de comodí ha de realitzar-se de forma rigorosa, ja que es redueixen les demandes respecte al jugador regular, i es modifiquen en funció del JP realitzat.

Les ciències aplicades a l’activitat física i a l’esport són relativament recents i han d’estandarditzar encara el seu vocabulari en algunes àrees de coneixement. Establir una terminologia de consens i unívoca en relació amb els exercicis de força amb sobrecàrregues és fonamental per les persones professionals que treballen en les ciències de l’exercici físic i el cos humà. És imprescindible articular una terminologia vehicular en aquest sector d’intervenció social de gran repercussió. El dret a la lliure circulació de persones pels països de la Unió Europea i, en general, la globalització, fan necessari també el coneixement de la terminologia de la musculació en altres llengües vehiculars. El següent article es el segon d’una sèrie de quatre i presenta els exercicis més representatius de rotadors interns i externs de l’espatlla, elevadors de l’espatlla, flexors del colze, extensors del colze i flexors i extensors del canell en versió catalana, castellana i anglesa, amb l’objectiu que conformin una base de gran abast que permeti definir altres exercicis. Science applied to physical activity and sport is relatively recent and has yet to standardize its vocabulary in some areas of knowledge. Establishing an agreed and unambiguous terminology in relation to strength training is essential for professionals working in exercise and human body science. It is crucial to draw up unambiguous terminology in this area of high-impact social action. The right to free movement of people across European Union member states and globalization in general also calls for knowledge of bodybuilding terminology in other languages. The following paper is the second in a series of four and presents the most common internal and external shoulder rotation, shoulder lifting, elbow flexor, elbow extensor and wrist flexor and extensor exercises in Spanish, Catalan and English. It is designed to be a wide-ranging basis for definitions for other exercises.